Filla de Pere Freixas Sabater, escriptor. Estudià pintura amb Modest Urgell i Inglada i Torcuat Tasso i Nadal i participà en diverses exposicions col·lectives. Posteriorment es dedicà a la música, i el 1908 fundà l'escola de música Cultura Musical Popular, on s'ensenyava solfeig, vocalització i danses populars. Aquesta escola originà una coral formada per nens i noies joves, que actuà en asils, hospitals i presons. El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que, a causa de l'èxit que tingué, hagué de repetir a la Biblioteca Nacional de Madrid (amb el títol Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas). Durant un temps residí a La Garrriga, on animà la vida intel·lectual local i, després d'estar prenent les aigües termals un estiu, va decidir a construir-se una casa que va encarregar a l'arquitecte Joaquim Raspall en 1912. Amb la seva assídua presència a La Garriga, féu venir molta gent important, sobretot poetes i músics: Joan Maragall, Josep Carner, Josep M. López Picó, Rubén Darío, Felip Pedrell, Amadeu Vives, Enric Granados,... Precisament aquest últim venia amb tota la seva família i passava llargues temporades molt a prop de la casa de Narcisa Freixas.
Publicà dos reculls de cançons infantils i un de cançons catalanes. Posà música a poesies de diverses autors, com Jaume Sabartés i altres ,compongué peces de teatre infantil i fou autora de diverses sardanes. La seva aportació en el camp de la pedagogia musical adreçada als infants fou precursora del moviment de renovació pedagògica musical que tindria lloc anys a venir.
A més d'un volum d'homenatge publicat el 1928, i que recollia les seves cançons, el 1930 va fundar l'Hogar Infantil Narcisa Freixas  i del 1959 al 1998, un col·legi de Sabadell portà el nom de Narcisa Freixas.